GRUP PLANETA - L'BLAU DEL CEL EDICIÓ BUTXACA

Sinopsi de El blau del cel:

Després de la publicació, a La sonrisa vertical, de tres títols de Georges Bataille, ara toca el torn a un altre clàssic de la literatura eròtica. Bataille va escriure El blau del cel el 1935, però, segons ens confessa en el prefaci, se'n va desentendre durant molt de temps. La guerra a Espanya i les catàstrofes que la humanitat va haver de suportar durant trenta anys, creia, buidaven de contingut l'obra. No va ser fins al 1957 quan, gràcies al consell d'uns amics, el gran escriptor francès va decidir lliurar-la al públic de la mà de JJ Pauvert, el seu editor a França.

Malgratde la lluminositat del títol, aquesta obra s'inspira en la transgressió d'una moral prudent, en una recerca perillosa: l'aprenentatge de la mort, la profunditat «impossible» del cel blau que ens atrau i repel·leix alhora. Londres, París, Barcelona, dibuixen una topografia de la perdició, un marc en què Troppman, a través de borratxeres, nits en blanc i estranyes celebracions, es va acostant cap a aquesta nova forma de puresa, la comunió amb la mort gràcies al descobriment il·luminador del sòrdid.

Pot decanar-se'n que a El azul del cel es troba tot Bataille, tots els temes que el van preocupar al llarg de la seva vida: les ideologies, la mort, els estats d'èxtasi, el sexe… Ara fa tretze anys que vam començar a publicar Georges Bataille. Fins ara són sis les obres que, en diferents col·leccions,n vist la llum : El veritable Barba Blava (Infims 35), L'erotisme (Marginals 61), Història de l'ull, La meva mare, Madame Edwarda seguit de El mort (El somriure vertical 10, 19 i 25) i Les llàgrimes d'Eros ( Els 5 sentits 12).

SOBRE L'AUTOR DE L'BLAU DEL CEL

Georges Bataille va néixer a Billon, França, el 1897 i va morir a Malmaison el 1962. Home a qui agradava treballar a l'ombra, va passar a ser un dels pensadors europeus més innovadors i importants d'entreguerres. Va fundar diverses revistes, entre les quals dues que van fer història: Documents i Critique. Va escriure assajos com La littérature et le mal, L'erotisme (Marginals 61), L'expérience intérieure i La part maudite i, en el terreny de la narració eròtica, textos extraordinaris, com Història de l'ull, La meva mare seguit de El muerto, Madame Edwarda i El blau del cel (El somriure vertical 10, 19, 25 i 44). Per a ell tota creació és un procés mitjançant el qual l'home se supera transgredint tots els tabús, en particular els relacionats amb l'erotisme i la mort.